ELS NOMBRES AL LLARG DE LA HISTÒRIA

 

El zero a Egipte

 

A l’Antic Egipte descobrim que el papir Boulaq 18[1] (aprox. 1700 aC) presenta una gran novetat per al càlcul aritmètic: per primera vegada s’utilitza el símbol corresponent a nfr per referir-se al resultat zero en fer l’operació de la resta.

 

El papir Boulaq 18 és un document escrit en hieràtic durant la dinastia XIII de l’Antic Egipte, que recull els costos d’una visita de Sobekhotep a Tebas per revisar les obres de construcció del temple de Montu[2].

 

 

El zero a Babilònia

 

El zero sorgeix per primera vegada en Babilònia al segle III aC, encara que s’han trobat tauletes d’argila que es remunten a l’any 2.000 aC on ja surt el símbol de doble clau o doble espiga per referir-se al buit, però en cap cas s’ha d’entendre en el sentit de “res” com el que s’obté de restar la mateixa quantitat de si mateixa.

 

En no disposar d’un símbol per al zero resultava impossible distingir el número 34 del 304 o del 3004, però sembla que això no els preocupava gaire. En una tauleta trobada a la ciutat babilònia de Kish[3], i que data aproximadament de l’any 700 aC, surt un signe de “tres ganxos” per referir-se al zero; en altres tauletes utilitzen un sol ganxo, i en d’altres la deformació del ganxo s’assembla molt a l’actual forma del zero.

 

 

El zero a la civilització maia

 

La civilització maia va ser la primera en Mesoamèrica en idear el zero, encara que és probable que també fos utilitzada per la civilització olmeca.

 

El primer ús documentat a Amèrica del zero el trobem l’any 36 a.C. utilitzant la numeració maia[4]. Algunes peculiaritats el van privar de possibilitats operatives.

 

El sistema de numeració maia és vigesimal, és a dir, disposa de 20 símbols diferents del 0 al 19, i qualsevol altre nombre s’ha d’escriure com una combinació d’aquests símbols escrits en quatre nivells possibles. Quan surt el símbol del zero en un nombre equival a l’absència d’unitats.

 

Els maies van inventar un sistema de numeració més com un instrument per a mesurar el temps que no per fer càlculs matemàtics. De fet, els nombres maies tenen més a veure amb el calendari[5] que amb les matemàtiques: el primer nivell correspon als dies, el segon als mesos i el tercer als anys. L’any es considerava dividit en 18 mesos de 20 dies. Per adequar-se a aquest fet després de les vintenes no venia 20x20 sinó 20x18. Aquesta irregularitat a partir de les unitats de tercer ordre va treure possibilitats operatives a aquest sistema de numeració.

 

El zero a Grècia

 

Claudi Ptolomeu[6] (aprox. 100-170 dC), astrònom, químic, geògraf i matemàtic grec, va utilitzar el valor de “buit” o “0” a la seva obra Almagest[7], escrita l’any 130 dC. Ptolomeu utilitzava el símbol “0” entre dígits o al final d’un nombre, però no l’utilitzava com a nombre sinó més aviat com a signe d’anotació. La numeració grega no incloïa aquest nombre.

 

 

El zero a l’actualitat

 

Hi ha diferents paraules usades per al número o el concepte de zero depenent del context. Per la simple noció de “no tenir”, sovint s'usen les paraules res i cap, mentre que res, i el no-res són formes arcaiques i poètiques amb el mateix significat.

 

 

El zero filosòfic

 

En filosofia, el zero és tractat com a concepte per definir el "no res", però també és molt comú utilitzar-lo com una propietat o estat, per exemple, la propietat de no tenir res. Tot i així, el terme estudiat per la filosofia no ha sigut el Nothing, sinó més aviat l'estat, és a dir, la Nothingness. És així perquè l'estudi del primer terme els semblava enganyós, mentre que el segon, per evitar trampes lingüístiques, és emprat amb la forma del no ser.

 

 

El zero en teologia

 

A l'àmbit teològic és emprat en oracions on s'explica que "res" és més gran que Déu i que "res" és menys gran que el Dimoni.

 

 

 El zero matemàtic

 

A l'àmbit de les matemàtiques, el zero és el nombre que té per característiques:

-És el nombre enter immediatament anterior a 1.

-És un nombre parell, ja que és divisible per 2.

-No es ni positiu ni negatiu. Segons la majoria de les definicions 0 és un nombre natural, i llavors l'únic nombre natural que no és positiu.

-És un nombre que quantifica un recompte o una quantitat de mida nul.

-En la majoria de les cultures, zero va ser identificat abans que es va acceptar la idea de les coses negatives (quantitats) que són inferior a zero.

-El valor o nombre zero no és el mateix que el dígit zero, utilitzat en sistemes de numeració de notació posicional. Les posicions successives de dígits tenen pesos més alts, de manera que el dígit zero a l'interior d'un nombre s'utilitza per saltar una posició i donar pesos adequats als dígits anteriors i posteriors.

 

 

 

[1] Més informació a:  http://es.wikipedia.org/wiki/Papiro_Boulaq_18

 

[2] Informació sobre el déu Montu: http://es.wikipedia.org/wiki/Montu

 

[3] La tauleta de Kish: http://es.wikipedia.org/wiki/Tablilla_de_Kish

 

[4]Podeu trobar més informació sobre la història i les característiques més destacades de la numeració maia a: http://es.wikipedia.org/wiki/Numeración_Maya

 

[5] Calendari maia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Calendari_maia

 

[6] Biografia i activitat científica de Ptolomeu a: http://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_Ptolomeo

 

[7] Descripció de l’obra a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Almagest